domingo, 16 de enero de 2011

durus remembers, kalimotxos, i moltes ganes de recuperar histories...

Feia temps que no em plantejava la necessitat de fer una cosa tant simple com fer "un duru" amb els colegues...Diguem que estar enfeinat per totes bandes sovint acaba anant en detriment de les amigues i amics de sempre, i penso que a partir d'ara intentare passar més temps amb elles...Com trobo a faltar fer campanes, i passar-me vesprades senceres a el parc, sense fer més que xerrar i estar agust.
M'agrada parlar amb ells i fer remembers, i parlar de tot allò que feia temps que no parlavem.

Per una altra banda també dir que ahir al CSO LA TEIXIDORA va haver un taller dinamitzat pel grup de genère EL TALÒ D'AQUILES i que va ser una experiència molt enriquidora i emocionant. M'agrada pensar que cada dia som més les persones construïdes com a "tius" que entenem que la lluita contra el patriarcat és cosa de totes, i que ens interessem per identificar els micromasclismes i atacar alla on li fa més mal al patriarcat, per genèrar noves maneres d'entendrer el que som i el que volem ser, per a estimar-nos de manera que s'escapi de tots els prejudicis que desde petits ens han imposat....
Us deixo els enllaços per aquí de la teixidora i del grup d'homes el talò d'Aquiles.
www.lateixidora.squat.net

www.tdagrupdegenere.blogspot.com
Salut

martes, 11 de enero de 2011

ella

Em fa por resignarme a pensar que sovint les amistats d'aquest putu facebook és queden al facebook...De fet penso sovint, que pel facebook em deixo masses lletres per gent que potser no s'ho mereix, i sovint també em fa por pensar que em despullo massa i que les coses importants no sempre s'han de dir per facebook ( ja sabeu les coses importants , el t'estimo, el petó de bona nit...)...Però ella és especial , un bon dia va apareixer com si rés , entre muntanyes i sacs de dormir , entre cola-cao i llet de bon de matí , ella va apareixer no envoltada de misteri sino tot el contrari, envoltada de somriures i paraules boniques...i un parell de mesos després ens tornavem a veure en un raconet qualsevol de l'Anoia , i ella amb la mirada posada en un "killako" que ens enamora i ens enamorara sempre , i jo amb la mirada posada a uns quants KM més , tornavem a creuar-nos les mirades , i els somriures i amb ells la revolta... D'acord, la complicitat la vem teixir en una finestreta del facebook , i ens hem dedicat llargues estones a parlar d'uns billets de bus cap al paradise , i que en una nit de cap d'any , de casalla i petons poca comunicació vem poder tenir...però és que és irresistible no poder dir lo gran que em sembla...i tots els versos d'estelles que em queden per recitar amb ella , i tots els moments al paradise que hem de cremar, com si d'una falla és tractara i de com si el mateix Ovidi ens cantes , per a nosaltres, per als killakos mes killakos que ha parit mai la terra...

Començo el 2011...amb un BLOG!

Epa familia!
Com ja he dit al titol, he volgut començar aquest 2011 amb un blog, tot i que estic provant aquesta merda, suposo que em posare bastant ja a penjar cosetes , alguna opinió , fotos que em molin...Vaja que el blog preten ser un espai mes des de ón teixir , generar i extendrer la consciència, un espai mes ón poder escriure i dir el que em (ens, amigues també esteu convidades quan vulgueu a dir el que vulgueu) surti dels ovaris,sempre des de el respecte,l'estima i el bon rotllo...
Una finestra des de ón treure el cap de tant en quan ...
Au doncs!
Salut!

Carles(o també conegut com Charlie KuDURO)