ella

Em fa por resignarme a pensar que sovint les amistats d'aquest putu facebook és queden al facebook...De fet penso sovint, que pel facebook em deixo masses lletres per gent que potser no s'ho mereix, i sovint també em fa por pensar que em despullo massa i que les coses importants no sempre s'han de dir per facebook ( ja sabeu les coses importants , el t'estimo, el petó de bona nit...)...Però ella és especial , un bon dia va apareixer com si rés , entre muntanyes i sacs de dormir , entre cola-cao i llet de bon de matí , ella va apareixer no envoltada de misteri sino tot el contrari, envoltada de somriures i paraules boniques...i un parell de mesos després ens tornavem a veure en un raconet qualsevol de l'Anoia , i ella amb la mirada posada en un "killako" que ens enamora i ens enamorara sempre , i jo amb la mirada posada a uns quants KM més , tornavem a creuar-nos les mirades , i els somriures i amb ells la revolta... D'acord, la complicitat la vem teixir en una finestreta del facebook , i ens hem dedicat llargues estones a parlar d'uns billets de bus cap al paradise , i que en una nit de cap d'any , de casalla i petons poca comunicació vem poder tenir...però és que és irresistible no poder dir lo gran que em sembla...i tots els versos d'estelles que em queden per recitar amb ella , i tots els moments al paradise que hem de cremar, com si d'una falla és tractara i de com si el mateix Ovidi ens cantes , per a nosaltres, per als killakos mes killakos que ha parit mai la terra...